Nosaltres>Blog

8M | Eva Burgos “Tant dones com homes podem portar una premsa de gran tonatge”

03/03/2026

Amb la celebració del 8M de 2026, volem apropar-vos tres trajectòries professionals de tres dones que han construït la seva carrera en un entorn industrial tradicionalment masculinitzat. Tres mirades diferents —producció, logística i direcció— que comparteixen un mateix fil conductor: la vocació, el rigor professional i la constància.

8M | Eva Burgos “Tant dones com homes podem portar una premsa de gran tonatge”

Eva Burgos va entrar a SOME l’any 1998 i actualment treballa a la secció de màquines especials, denominació interna de les premses de gran tonatge. Al llarg de la seva trajectòria ha passat per diverses seccions productives, destacant per la seva polivalència i capacitat d’aprenentatge. Des de fa més de 10 anys, desenvolupa la seva feina en aquesta secció, on és una professional de referència.

Com ha canviat el treball a planta des que vas començar fins avui?

Ara treballem molt millor, en un entorn més còmode. Ho tenim tot més ordenat i estem més ben equipats; cadascú té les eines que necessita al costat. L’entorn físic és més agradable i també tenim millors protocols de seguretat.

Quines habilitats creus que només s’aprenen amb l’experiència?
Veus les coses d’una altra manera. El bagatge et fa perdre la por i guanyar seguretat i autonomia. El que abans no t’atrevies a dir o a proposar, ara sí que ho dius. Al final, l’experiència et dona confiança en tu mateixa i en la feina que fas.

Has notat canvis en la presència i el paper de les dones a planta?
En aquell moment demanaven noies perquè hi havia feines de dues persones: el noi era qui portava la màquina i la noia la que encaixava peces o ajudava, per dir-ho així. Estava a la banda contrària dels comandaments de la premsa.

Des de fa més de 10 anys estic davant dels controls de les premses de gran tonatge. Tant les dones com els homes podem portar la producció d’una màquina d’aquestes característiques. A mi ningú em va preguntar si ho sabria fer; simplement m’hi van posar i ho vaig fer. Al final, la màquina la mano jo, no la màquina a mi.

És veritat que el tema físic hi influeix. Jo m’he adaptat, però també l’empresa s’ha adaptat a les meves condicions. El paper de les dones ha evolucionat, però encara queda camí. I sincerament, crec que hi hauria d’haver més dones; no entenc per què no n’hi ha més.

Quin consell donaries a una dona jove que avui comença en producció industrial?
Responsabilitat i humilitat. Jo no he fet res més que això: escoltar els consells i aprendre. Escoltar també els punts de vista diferents dels meus, perquè sovint són els que més et fan créixer. Al final, si tens actitud i ganes d’aprendre, acabes avançant.

Què et fa sentir orgullosa de la teva feina, encara que no sempre es vegi des de fora?
Potser està malament que ho digui jo, però soc molt detallista i bastant perfeccionista. En aquesta secció és important saber veure que les peces que produïm, que en són moltes, s’estiguin fabricant correctament. Si no estàs atent, alguna cosa se’t pot escapar, i aquí la responsabilitat és gran.

Últimas noticias

SOME S.A. utilitza cookies pròpies i de tercers per a mantenir la sessió, oferir una millor experiència i obtenir dades estadístiques de navegació dels usuaris.

Per a més informació pots visitar nostra Política de Cookies

Acceptar i continuar